Història

Parcent va ser ocupat per les tropes de Jaume I cap a l’any 1256. Després de la primera revolta d’Al-Azraq, el rei expedeix document datat el 17 de febrer de 1259, pel qual s’ordena al batlle reial Eximen de Foces que faça donació de cases i terres de l’alqueria de Parcent a Pedro Corts i altres pobladors. Una nova revolta morisca va tenir lloc durant els primers anys del segle XVI, quan se’ls va obligar a batejar. La revolta va ser sufocada i en 1534 els moriscos de Parcent van fugir duent presoner a Pere Andreu de Roda, senyor del lloc.

Al segle XVI pertanyia a Pere Andreu de Roda qui, com diem va ser fet pres i va morir en captivitat, pel que sembla sense descendència, per la qual cosa és de suposar que les seues possessions revertirien en la corona. En els primers anys del segle XVII ens trobem la baronia de Parcent, amb els seus annexos de Benigembla i Vernissa (avui despoblada), entre les possessions del monestir cartoixà de La nostra Senyora de les Fonts.

Les valls de Pop i de Laguar, van ser testimoni d’una tercera revolta morisca i van servir de quarter general per a la concentració de les tropes reials que van acudir a assetjar el castell del Pop en el qual s’havien refugiat i fet forts més de 19.000 moriscos que, dirigits per Minilli, moliner de Guadalest, no van acceptar el decret d’expulsió signat per Felip III i el seu privat el duc de Lerma. Després d’un setge de dos mesos i després de la mort de més de 4000 persones, els moriscos van capitular el mes de novembre de 1609. En aquella època la baronia comptava amb 52 cases de moriscos que van quedar completament deshabitades, de manera que aquest mateix any es concedia permís a La nostra Senyora de les Fonts per poblar els llocs de Vernissa, Parcent i Benigembla, a la baronia de Parcent. Francisco d’Almenar, prior de la Cartoixa, com senyor de la baronia, atorgava carta de poblament el 12 d’agost de 1612, a favor de 52 pobladors cristians, per habitar els llocs de Parcent, Benigembla i Vernissa, a fur de València. Un recompte efectuat en 1646 va llançar la xifra de 29 cases habitades en la població (unes 120 persones).

El 28 de maig de 1635, el monestir va vendre la baronia a Constantí de Cernesio Odescalchi. En 1676, el rei Felip IV va elevar la baronia a la dignitat de comtat a favor d’aquest mateix senyor. Una descendent de l’anterior, la senyora Josefa de Cernesio i Bazan de Benavides, es casà amb don Joaquín de la Cerda i Téllez Girón, de la casa de Medinaceli. Els De la Cerda han vingut ostentant la titularitat del senyoriu fins als nostres dies. En 1914, el rei Alfons XIII va elevar a la dignitat de duc al novè comte de Parcent, don Fernando de la Cerda i Carvajal