Monuments i edificis d’interés

Els carrers

Parcent és un poble que conserva el seu caràcter. El seu conjunt arquitectònic és el que el fa destacar perquè encara conserva la tipologia d’edificacions pròpia dels pobles de la Marina Alta. Passejant-se pels seus carrers es podrà gaudir de la planta típicament àrab, amb carrers estrets i desigualment traçats. Bona part de les façanes són les tradicionals, sobretot a la part alta, doncs el poble va anar creixent cap avall. Sols cal fixar-se en els noms dels carrers, que són els noms amb que els coneixen tots els seus ciutadans i ciutadanes: carrer de l’embut, carrer de la cova, carrer de dalt, d’enmig i de baix, carrer del trinquet, del curtet, del marge, del porxe, etc.

Església

Al visitar Parcent no ha de deixar de visitar la seua Església. Situada al centre del poble està dedicada a la Puríssima Concepció de Maria. No sempre ha segut com la veiem, sinó que ha sofert a través del temps profundes transformacions.

La parròquia fou creada en 1535 per moros convertits al cristianisme. Eren antigues mesquites que existien i s’habilitaren per al culte cristià.

En eixa època el poble de Parcent comptava amb 65 cases habitades.

Amb l’expulsió dels moriscos efectuada a l’any 1609 i les sublevacions a que va donar lloc, els amotinats van arramblar amb tot: esglésies, arxius… És cert que entre l’anarquia, el saqueig i la deixadesa dels llocs deserts, es deixaria emprempta a l’edifici, ja de per sí vell. Per això, a l’any 1630 es va derruir l’antic edifici i es van posar a construir-ne un nou. És des d’aquest moment que arranca l’actual temple. Huit anys es va tardar en ser conclòs, sent inaugurat i beneït el dia de la Santíssima Trinitat, 30 d’abril de 1638.

Amb motiu de l’edifici nou, vanviaren el Titular substituint l’Assumpció de Maria per la Puríssima Concepció, tal i com fins el present està.

A l’any 1734  es va ampliar el temple com a conseqüència de que Parcent anava creixent i la capacitat del temple es quedava menuda. L’ampliació del temple suposa allò que és actualment.

Cooperativa i Museu de l’Almàssera

Parcent comptava fins amb 5 almàsseres particulars en les quals es podia fer oli i vi, podent accedir no sols els propietaris sinó també els agricultors pagant. És per això que finalment es va crear la Cooperativa, sent comprats els terrenys en 1915. La Cooperativa va ser construida amb un local social i amb una almàssera. Per a fer oli o vi a l’Almàssera de la Cooperativa també calia pagar una quantitat, la qual era menor si s’era soci. Va deixar de funcionar en 1995 i hui en dia les olives es porten a l’Almàssera de Socapma a Muro d’Alcoi on s’elabora l’oli juntament amb altres pobles de la comarca del Comptat amb les marques: Mariola, Les caves, Montcabrer i Aitana.

El local social, vertaderament recomanable per la decoració, el teatret, l’ambient… continua funcionant i qualsevol pot gaudir d’ell.

L’almàssera s’ha convertit en museu i pot visitar-se.

Llavador

El llavador s’abasteix de la font del llavador que està al costat. Es feia necessari quan no hi havia aigua corrent al poble i calia portar-la en cànters. Però també era un abeurador d’animals a banda d’un llavador, és a dir, un lloc on rentar la roba. El progrés ha fet prescindible el seu ús però encara és utilitzat perquè aquelles persones que l’usen diuen que deixa la roba més neta. A més de ser un lloc encantador i molt ben conservat, té unes vistes immillorables del poble.

Casa Gabriel Miró

Gabriel Miró fou un escriptor alacantí que pertanyia a una família burgesa oberta a la cultura. Es va educar amb els jesuites, dels quals, si bé obté una experiència negativa en el plànol religios, va adquirir una gran formació clàssica, exercitant-se a més en el cultiu dels sentits.

La seua font, matèria de la qual l’escriptor es serveix per a nodrir les seues novel·les: la natura, la terra i les persones.

Aquest escriptor va passar alguns dies al nostre poble hospedat a una casa situada a la plaça Gabriel Miró i que hui es coneix com a Casa Gabriel Miró, sent aquesta estada la inspiració de l’obra “Del Vivir”, on Parcent és l’absolut protagonista.

Miró sempre va sentir un gran afecte cap a Parcent, les seues persones, paisatges.

Després d’una altra visita tornaria a citar el poble en “Años y leguas”.

Riuraus

Els riuraus són construccions tradicionals per aconseguir fer pansa del raïm de moscatell, sempre al final de l’estiu. Bàsicament un riurau és una nau oberta amb diferents ulls generalment per la part sud. Sembla ser que van aparéixer al segle XIX de la mà de l’auge del cultiu i comercialització de la pansa. Els riuraus (a Parcent a vegades en diuen ‘riraus’) tenen enfront un sequer, és a dir un terreny pla i lliure on s’escampaven els canyissos amb el raïm de moscatell que s’havia escaldat al forn del mateix riurau. Aquest raïm s’assecava al sol fins transformar-se en pansa, però si plovia, encara que foren 4 gotes, els canyissos s’havien d’empilar buscant l’aixopluc del riurau, suportats entre ells pels “bitjons” (cubs de fusta perquè la pansa no es premsara). La pansa fou un motor de l’economia fins ben entrat el segle XX.

Hui en dia encara es poden trobar riuraus en diferent estat de conservació i transformació. Solen estar a les solanes del poble, orientats al sud que és on més pega el sol, especialment a les Quintanes, a l’Arenal i a la Solana.

Ajuntament

Edifici que data del 1912

Necròpolis

Necròpolis morisca descoberta en 1984 a l’Era del Senyoret.

Casa Juliana

Situada enfront de la Cooperativa és un edifici senyorial de principis del segle XX, construït per un emigrant del poble que va anar a fer les amèriques i va fer fortuna a Xile. També és coneguda com la “casa del xilé”. Hui es un hotel restaurant.

Cova del Xilé